Quin paper tenim les persones a la Diagonal i com l’utilitzem?
Tothom qui conegui la ciutat de Barcelona, sabrà que la Diagonal és una de les vies estructurants de la mobilitat de la ciutat. Però com sol succeir en aquestes grans avingudes, la convivència entre diferents usuaris – vianants, vehicles, ciclistes – no sempre és amable. El vehicle acaba agafant un protagonisme que deixa a la resta d’usuaris un espai amb un confort insuficient. A Barcelona, l’Ajuntament ha iniciat recentment un procés de transformació de la Diagonal, començant pel tram situat entre la Plaça Francesc Macià i el Passeig de Gràcia, amb l’objectiu d’oferir al vianant un espai de més qualitat i afavorir una relació més activa entre espai públic i privat al llindar de les plantes baixes dels edificis.
A URBANing, juntament amb Contec, hem estudiat la mobilitat de vianants i ciclistes i els seus patrons de comportament amb l’objectiu d’entendre com funciona l’espai públic a la Diagonal i quins canvis es poden observar entre el tram ja remodelat i la resta de la via.
Quanta gent circula per la Diagonal?
La Diagonal acull gairebé 14.000 desplaçaments diaris en dia feiner, 9.700 el dissabte i 10.600 el diumenge. El tram amb més afluència de vianants és, amb diferència, justament el que s’ha remodelat, entre la Plaça Francesc Macià i el Passeig de Gràcia, que acull fins a 17.000 desplaçaments diaris entre setmana.
La mobilitat a la Diagonal no és només important en el marc dels desplaçaments a peu, sinó que també ho és amb els ciclistes. L’estudi ens ha permès saber que els ciclistes representen un 12% de la mobilitat no motoritzada a l’Avinguda, un percentatge molt alt si el comparem amb el 5% que representen dins la mobilitat no motoritzada de tot Barcelona.
En què ha consistit l’estudi sobre la Diagonal?
D’una banda, hem quantificat la mobilitat de vianants i bicicletes diferenciant les dades entre dia feiner i cap de setmana. Hem establert la seva distribució modal, per punts d’aforament, per franja horària, per voreres, per sentits de circulació, per gènere i per edat, i hem comparat les dades amb altres carrers de Barcelona.
D’altra banda, hem analitzat els patrons de comportament dels usuaris de l’espai públic, diferenciant entre activitats estàtiques i dinàmiques i entre accions necessàries, opcionals i socials. Hem enquestat els vianants per conèixer la seva percepció de la Diagonal i hem analitzat la qualitat dels indicadors de l’espai públic.