S’acosta el bon temps i, amb ell, els turistes que ompliran els carrers més visitats de Barcelona durant els propers mesos. L’augment de gent passejant pel carrer sol ser directament proporcional a la disminució del confort a l’espai públic. Si heu provat de passejar pel passeig central de la Rambla un dissabte qualsevol de juliol, llavors sabreu de què parlem.

Per això aquest ens sembla un bon moment per parlar-vos del grau de confort de l’espai públic, o el que és el mateix, dels nivells de servei.

 Què és el nivell de servei?

Per analitzar l’espai pot ser molt útil expressar el nombre de vianants per unitat de temps i espai.

Aquesta mesura es calcula tenint en compte, alhora, l’activitat de vianants i les condicions de l’espai lliure. Ens permet determinar si l’amplada i condicions de les voreres o de l’espai de què disposen els vianants per moure’s és adequada en relació a la quantitat de vianants que hi circulen, per establir el grau de confort d’aquests espais.

Localitzar els punts on trobem un grau de confort baix és essencial. Aquests punts impliquen conflictes en els desplaçaments dels vianants i suposen la pèrdua de qualitat de l’espai públic, impedint la llibertat de moviment de les persones.

La quantificació d’aquest grau de confort s’anomena nivell de servei, i s’estableix en una escala que va del nivell de servei A+ (màxim confort) al D (mínim confort). En els espais amb màxim confort, els vianants tenen total llibertat de moviment i no es veuen obligats a modificar ni el recorregut ni la velocitat desitjada. En canvi, en els espais amb un mínim confort, els vianants es veuen obligats a condicionar totalment la seva velocitat i recorregut, el contacte físic és inevitable i els canvis de sentit són pràcticament impossibles.

Els nivells de servei s’obtenen creuant dos paràmetres principals:

–  El nombre de vianants que circulen per cada punt de l’espai públic i per unitat de temps.

–  L’amplada efectiva de la vorera, és a dir, l’espai real per on circula la gent. Aquesta amplada s’obté restant-li l’espai ocupat per mobiliari urbà, arbrat, terrasses, etc. i restant-li també un espai prudencial als límits, ja que s’ha de tenir en compte que les persones no circulen ni tocant a les façanes ni al límit amb la calçada.

Exemple: Nivells de servei de la Rambla de Barcelona en hora punta en cap de setmana (febrer 2014)

Exemple: Nivells de servei del Carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona en hora punta en cap de setmana (desembre 2013)

Exemple: Nivells de servei al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona en hora punta en dia feiner (març 2015)

Conèixer els nivells de servei del nostre espai públic ens proporciona una eina molt útil a l’hora d’establir les actuacions de millora d’un espai i determinar els criteris d’ordenació de l’ocupació de l’espai públic.