Model Teòric de Vianants: Com funcionen les ciutats?

Model Teòric de Vianants: Com funcionen les ciutats?

A l’hora d’analitzar qualsevol espai públic, no podem centrar-nos només en les seves qualitats físiques, sinó que també hem de pensar en la seva funcionalitat. Cal saber quina funció social té aquest espai i com l’utilitzen els seus usuaris.

Les persones conformen l’ànima de l’espai públic i les seves accions en determinen el caràcter. Les necessitats i voluntats dels usuaris acaben definint la mobilitat de les ciutats. Entendre aquests comportaments i quantificar la mobilitat de les persones esdevindrà imprescindible a l’hora de planificar, dissenyar i gestionar l’espai públic. És suficient l’amplada de les voreres en relació a la quantitat de gent que les utilitza? Calen més parades d’autobús? Falta mobiliari urbà? Què passaria si es tallés el trànsit en un carrer determinat?

Podem quantificar la mobilitat de vianants fent aforaments en alguns punts estratègics i saber quanta gent circula en llocs determinats, però quantificar la mobilitat real en cada punt de la ciutat és una tasca pràcticament impossible. Què succeeix a la resta de trams de carrer? Com podem extrapolar les dades obtingudes i fer una hipòtesi de la mobilitat en cada punt de la ciutat?

Les Rambles / Font: Lydia Cazorla

Som capaços d’entendre com funcionen les ciutats?

El primer pas per entendre com funciona una ciutat és analitzar com està configurat l’espai públic, quines característiques té, com influeix en la mobilitat de vianants el que succeeix en l’espai privat. Si hi ha oficines, hi ha gent que va a treballar. Si hi ha metro, hi ha gent que entra i surt de la parada. Si hi ha universitats, hi ha gent que va a estudiar.

Quins components de la ciutat influeixen en la mobilitat de vianants?

Hi ha molts components urbans que influeixen en la mobilitat de vianants: la presència de zones verdes i equipaments, la xarxa de transport públic, la presència d’activitats econòmiques, la quantitat d’habitatges, la topologia de la xarxa urbana… Tots aquests paràmetres són generadors, en més o menys mesura, de desplaçaments dels ciutadans.

Cas d’estudi: L’Esquerra de l’Eixample de Barcelona

L’Esquerra de l’Eixample té 58.000 habitants i una densitat de 430 habitants per hectàrea. Però com funciona el seu espai públic? Aquest va ser el repte que se’ns va plantejar quan ens va fer aquest encàrrec.

Mercat del Ninot /Font: Lydia Cazorla

Per començar, vam fer aforaments en punts estratègics per saber quanta gent circulava en aquests llocs concrets. En segon lloc, vam localitzar els components que influïen en la mobilitat de vianants. Un cop entesos i localitzats, vam determinar la influència que tenien cada un d’ells en cada tram de carrer, en funció de la proximitat a cada component i de les seves característiques.

Quan vam tenir parametritzat cada tram de carrer, vam buscar la relació que s’establia entre els aforament reals i les característiques físiques i funcionals de cada tram, per desrés extrapolar les dades segons les propietats de la resta de segments de la trama. D’aquesta manera, vàrem obtenir un model teòric de la mobilitat de vianants a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.

About the Author

Leave a Reply

He llegit i accepto l'Avís Legal i la Política de Privacitat
*

captcha *