Els camins de desig en la planificació urbana
Què són els camins de desig?
Encara que no estigueu familiaritzats amb aquest terme, haureu vist camins de desig en acció abans. Els camins de desig (o desire paths en anglès) són camins que acostumen a aparèixer creats per l’erosió dels passos humans. Aquets camins representen el camí més curt o de més fàcil accés entre un origen i un destí determinats, i la seva amplada representa la quantitat de demanda del mateix. Per tant, els camins de desig són petjades visibles i transitables d’una cosa tan abstracta com és el desig i reflecteixen una decisió conscient de voler prendre una ruta diferent a la que ens suggereix el propi disseny de la ciutat. A continuació, us mostrem una imatge en la que es pot veure un clar exemple d’aquest fenomen, ja que s’observa un camí de terra que han obert els vianants representant un camí més còmode que no el de la vorera, de recorregut més llarg.
Desire Path /Font: Ismael Teira
Tot i així, no tots els camins de desig són visibles, ja que sovint no es troben en terrenys amb vegetació o gespa, on el rastre humà és molt evident. A URBANing, quan realitzem anàlisis funcionals d’un entorn urbà, solem veure com els vianants travessen el carrer per llocs diferents als establerts perquè el recorregut és més directe, o observem com la gent es mou per certs espais. A més, també és possible que alguns dels carrers que utilitzem a diari hagin estat en el passat camins de desig, i la seva evolució els ha portat a convertir-se en recorreguts formals o oficials.
Davant d’aquestes situacions, l’administració pública pot reaccionar de maneres diferents. Una opció és ignorar-ho i no fer res. Una altra opció és penalitzar el comportament i impedir que les persones utilitzin aquella ruta. La última opció és observar el comportament dels usuaris d’aquests espais i utilitzar-ho com a pretext per adaptar el disseny del carrer al comportament de les persones, com es mostra en la següent imatge de la ciutat de Rotterdam:

Rotterdam / Font: Van der Brug
Per últim, volem mencionar un exemple d’una ciutat que ha optat, precisament, per aquesta última opció a l’hora de planificar la seva xarxa de carrils bici: Copenhaguen. Concretament, en un dels carrers d’aquesta ciutat, una quantitat important de ciclistes estava optant per girar a la dreta i envair la zona de la vorera de vianants per a poder accedir als carrers paral·lels i evitar la gran aglomeració de ciclistes en hores punta. A còpia d’anar observant el comportament dels ciclistes, van adonar-se que aquesta maniobra estava motivada pel sentit comú. Per adaptar-se a aquest comportament, es va pintar un carril bici temporal per seguir estudiant el seu ús. Finalment, poc temps després, veient l’èxit que estava tenint, es va convertir en un carril bici permanent. Per tant, Copenhagen ha tingut en compte les línies de desig dels usuaris per tal de millorar el funcionament de la seva ciutat.
Si voleu veure més exemples de camins de desig, us recomanem veure aquesta Galeria d’imatges col·lectiva de Flickr sobre “Desire Paths”
Pingback: Els camins de desig – CRÍTICS BERGUEDANS