Com influeixen a l’espai públic les activitats en planta baixa?
Per què estudiem les plantes baixes dels edificis?
Quan analitzem l’espai públic no ens podem centrar només en el propi espai, sinó que també hem de veure què succeeix als seus límits. El llindar de les plantes baixes és el marc de referència o tancament de l’espai públic i, a més, origina un seguit de comportaments directes i/o indirectes en les persones, en funció de les característiques d’aquest llindar. Aquest fet s’explica, principalment, perquè les plantes baixes són el camp de visió de l’usuari de l’espai públic. És el que anomenem “la ciutat a escala humana”. Són els punts de connexió entre espai públic i privat, i en aquests punts s’hi desenvolupen diferents accions socials i de mobilitat, no només per entrar i sortir dels edificis, sinó també per observar, olorar, esperar.
S’entén com a activitat desenvolupada en planta baixa tota aquella que té accés directe des de l’espai públic, encara que es desenvolupi també en altres plantes. Seria el cas, per exemple, de pensions que a la planta baixa només disposen d’un portal d’accés que condueix directament a una escala per accedir a les plantes superiors, on es desenvolupa l’activitat. S’exclouen, en canvi, els habitatges, els apartaments turístics i els locals als quals no és possible accedir directament des de la via pública si no és a través de les zones comunitàries de l’edifici, com ara algunes oficines.
A URBANing estudiem les plantes baixes en tres línies de treball diferenciades: el cens d’activitats, la configuració física del llindar i l’ocupació física de l’espai públic.
Com estudiem les plantes baixes?
1. Cens d’activitats en planta baixa
El cens d’activitats en planta baixa determina, d’una banda, la quantitat de locals comercials que hi ha a les plantes baixes.
Per altra banda, determina el tipus de locals que hi trobem. La tipologia d’activitat és important perquè n’hi ha que tenen una relació molt activa amb l’espai públic, com ara les botigues de roba, els bars amb terrassa, etc. En canvi, n’hi ha d’altres que són molt més passives, com ara les autoescoles, les perruqueries, etc.
La tipologia d’activitat influeix, també, en el funcionament d’una zona determinada i el tipus de vianants. Un exemple comú a les ciutats turístiques és l’excés de botigues destinades a la venda de “souvenirs”, que atrau als turistes i desplaça als ciutadans locals i al comerç tradicional.
2. Configuració física del llindar de les plantes baixes
L’anàlisi de la configuració física del llindar de les plantes baixes té com a principal objectiu parametritzar la influència que té en l’espai públic i la percepció que en té el vianant. Aquests paràmetres analitzen, entre d’altres, la transparència del local i la seva llegibilitat des de l’espai públic o la presència i mida de l’aparador. Un cop definits aquests paràmetres per a cada local, obtindrem un índex de permeabilitat que determinarà la relació que s’estableix entre espai públic i privat.
3. Ocupació física de l’espai públic
Un altre aspecte important pel que fa a la influència de les activitats en l’espai públic és la ocupació física del mateix. L’exemple més habitual són els locals de restauració que tenen una concessió per instal·lar terrasses a l’espai públic. Hi ha d’altres locals, però, com ara algunes verduleries, que col·loquen els seus productes a l’exterior del local, al llindar de l’espai públic. Totes aquestes activitats augmenten la relació activa entre espai públic i privat i, per tant, influencien en la funcionalitat de les nostres places i carrers.
Quina metodologia seguim?
Tota aquesta anàlisi es fa combinant els següents treballs:
- Coordinació amb l’administració corresponent per accedir a les llicències d’activitat i concessions de l’espai públic.
- Treball de camp d’observació de la configuració de les plantes baixes i de comprovació de les bases de dades proporcionades per l’administració.
- Anàlisi de tota la informació disponible.